Notre-Dame i...

Dilluns dia 15, al vespre, vèiem la tragèdia de l’incendi de la catedral de París. Dimarts llegeixo a la darrera pàgina del nostre diari la crua entrevista a Mariam Al Hallak denunciant els crims d’Al-Assad a Síria, i em fixo en el comentari del sempre assenyat col·laborador d’aquest diari Francesc Cabana, parlant d’economia i de “la transgressió continuada per part dels estats dels principis acceptats per tots ells i continguts en la Declaració Universal dels Drets Humans”. Plego el diari i escolto alguns dels testimonis clonats dels agents de la policia en el judici del Tribunal Suprem. Sense respirar escolto també el compromís del president Macron i de les fortunes de França que aportaran centenars de milions d’euros per a la reconstrucció de Notre-Dame, així com el president del Parlament Europeu, Sr. Antonio Tajani, que proposa contribuir-hi amb el sou dels eurodiputats, per solidaritat amb el símbol de l’Europa cristiana. Em sembla perfecte refer Notre-Dame, però em pot explicar el Sr. Tajani de quina Europa em parla, de quina solidaritat em parla i de quin cristianisme em parla? Per cert, no oblidem que tenim eleccions europees a la vista.