Opinió

De set en set

Miratge basc

Era una simplificació excessiva assimilar basquisme i catalanisme

A mesura que es fan estudis sobre l’etapa històrica recent anomenada Transició, s’evaporen tòpics que semblaven sòlids. Un d’ells és equiparar el nacionalisme català amb el basc. Cada cop queda més clar que era una simplificació excessiva assimilar basquisme i catalanisme. S’ha anat dissipant el miratge de veure que les reivindicacions del País Basc eren les mateixes que les de Catalunya. L’aportació acadèmica més novella a l’esvaïment d’aquesta il·lusió òptica política és la que es pot deduir de la tesi doctoral que el periodista i professor David Caminada va defensar ahir, amb èxit, a la Universitat Pompeu Fabra. És un estudi comparat de diaris catalans i bascos en el període que va de 1977 a 1981, treball integrat en el programa de recerca liderat pel catedràtic Jaume Guillamet. Una de les conclusions de Caminada és que les premses basca i catalana tractaren la Transició democràtica més pendents de reptes dels respectius països que d’establir paral·lelismes i forjar aliances entre les dues nacions. Les diferències venen de lluny i de fons. En l’origen del moviment basc hi ha dosis d’ètnia, en el sentit primigeni del mot, particularisme i furs, actualitzats amb el concert econòmic. En aquest sentit el País Basc ja fa anys que va assolir la independència econòmica. En l’origen del moviment català hi ha, en canvi, dosis de liberalisme burgès emprenedor, modern. Vol emancipar-se per ser més europeu. No mira enrere ni de biaix. Busca models de progrés més enllà dels Pirineus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.