Confinament

Confinament, recloure dins d’uns límits. Potser ara ens adonem que així ens hem sentit tota la nostra vida. Ara que no podem sortir al carrer veiem que en el fons no és tan diferent de quan no ens limitaven des de fora. Ens pensem lliures de fer, de decidir, de triar. Però són pensaments, només això. És la ment la que es creu que és lliure, però som presoners d’aquesta mateixa creença. En realitat és ella, la ment, la que ens té confinats a una realitat creada per ella mateixa. Vivim corrent. Sempre ens queixem que ens falten hores. I ara? Ara no sabem què fer amb aquestes hores que la vida ens ha regalat, perquè resulta que ara “ens tenen confinats”. No serà que som nosaltres sols els que ens confinem tota la vida, dins d’un joc que ens hem cregut, i del qual ens fa terror sortir?