Fa uns quants anys que ens omplim la boca amb el nou decret d’educació inclusiva, que promet més recursos a les escoles. La realitat és ben diferent. Escoles amb alumnat nouvingut han passat de tenir un mestre d’aula d’acollida a no tenir-ne cap en dos cursos. Si fa un any i mig que vas arribar d’un país llatinoamericà o europeu ja no tens dret a aula d’acollida. Coincidència que a causa de la pandèmia no arriben alumnes de països llunyans? Que sortirà als mitjans? Més recursos per a l’educació inclusiva! Com? Doncs seran més hores de vetllador, que és “mà d’obra barata”, o més professionals als EAP per fer més diagnòstics... I com els atendrem? Fàcil. Els mestres atenem les diversitats de l’aula, 25 o 26 de diferents, i ja està bé, que tenim moltes vacances! Us imagineu un metge de família atenent 25 consultes a la vegada? Els mestres no tenim sala d’espera, els nens no venen a l’escola per estar a la sala d’espera... És el que volem? Pensem-hi...