Els denominen així perquè són com uns entusiastes convençuts de les pantalles. No de la pantalla gran del cinema, sinó de les més petites, totes aquelles que forcen els ulls a un exercici considerable. Artefactes de tota mena ja es diguin mòbils, tauletes, ordinadors portàtils... haguts i per haver que concentren a la meravellosa i alhora potència visual dels ulls, a un espai tan reduït que esborra la funció miraculosa de la seva creació. La grandesa de l’amplitud d’un paisatge mariner que permet distingir una barca de vela i, al mateix temps, un vaixell petrolier. O una mare os amb els seus fills baixant turons, a la llunyana panoràmica d’un paisatge de muntanya.

Ulls meravellosos per a una visió ampla i extensa. Ulls meravellosos condemnats a la malaltia, degut a una visió ínfima i aliena a la seva funció. El més greu, nenes i nens amb la miopia com a futur. En el pensament humà, cecs que hi voldrien veure. Els oftalmòlegs ja ho han avisat i han difós informació respecte a això.