Exhibir la pobresa

Ha estat i segueix sent una de les imatges més colpidores d’aquesta pandèmia: llargues cues de persones sol·licitant menjar a les parròquies i entitats socials. Als antics demandants s’hi han sumat centenars de famílies que vivien de l’economia submergida i que, de la nit al dia, han vist com els ingressos a la llar queien en picat. O d’altres que formaven part del sistema legal però que, per diferents motius, han quedat al marge dels ajuts oficials. Hem pogut posar cara i ulls a la majoria de pobres d’aquest país. Rostre a la nova pobresa. Plou sobre mullat i aquest inesperat xàfec ens hauria de calar a tots i totes. Ara bé, que les dures imatges de gent esperant un plat de menjar hagin de servir per posar-nos les piles com a societat, no hauria d’evitar que s’afronti una vegada per totes la qüestió de com evitar passar aquest mal tràngol a les persones afectades. Perquè patir la pobresa extrema ja és prou turmentós per, a sobre, haver-ne de fer exhibició pública. Quanta gent no haurà evitat a tota costa demanar ajuda per tal d’evitar sortir en aquesta foto. La feina que estan fent les parròquies i les entitats socials, també amb la col·laboració de moltes administracions, té un preu incalculable, però potser ha arribat el moment de posar fi a aquest sistema tan precari i de buscar una alternativa que dignifiqui la petició d’ajuda i que ens faci a tots més iguals. Un sistema que permeti a la gent seguir les mateixes passes que el seu veí per adquirir aliments i que eviti les etiquetes. Perquè per molt digne que sigui anar a recollir aliments, i és obvi que ho és, seria absurd negar que és ben natural sentir-se humiliat o fracassat quan s’ha de fer el pas. Sincerament, em costa d’entendre que no es prenguin mesures per evitar aquestes fotos. I més quan hi ha municipis que ja han fet passes en aquest sentit. Tot el que no sigui revertir aquesta foto em fa, si més no, preguntar-me si no hi ha qui necessita perpetuar les cues per justificar la seva funció en la societat.