No als Jocs d’hivern de Barcelona sense seleccions olímpiques catalanes
El 6/11/86, vaig escriure una carta amb el títol “Selecció Olímpica de Catalunya a Barcelona 92”. Signant com a Jaume B. Farreras.
Assenyalava “el perill important de la humiliació històrica, davant tot el món, de celebrar els JJOO Barcelona 92 on Catalunya no participés en desfilades i competicions amb nom i bandera propis”. I que “una nació no pot acceptar-ho i el seu poble ho ha d’evitar”.
35 anys després és trist, però mobilitzador, tornar a assenyalar el mateix perill d’humiliació com a nació amb els Jocs d’hivern 2030.
El 1992 no era necessari renunciar als Jocs: la Carta del Comitè Olímpic Internacional (COI), de dret privat, reconeixia comitès olímpics de “països esportius”, fossin o no estats, si tenien federacions a 5 internacionals corresponents. A Barcelona 92 vingueren 6 països no independents però el món no va veure Catalunya, ni com a país esportiu. Amb lectors que van contactar, iniciàrem l’Associació per a la Delegació Olímpica de Catalunya (ADOC) i la creació del Comitè Olímpic Català (COC) amb federacions adherides a les internacionals. En arribar a 5, el COI ja havia modificat la Carta Olímpica que no reconeix nous comitès si no són estats. Ara no hi ha solució en dret privat esportiu.
Per evitar repetir la humiliació nacional pública en territori propi, cal que la Generalitat retiri el suport –comunicat al COE el 14 de juliol– a la candidatura Barcelona 2030, perquè el COI decidirà el 2023.
Perquè el COC sigui invitat pel COI als JJOO només hi ha la solució que Catalunya esdevingui estat independent. Com el 1986, qui vulgui parlar-ne ara pot contactar-me: [email protected]
Arenys de Mar (Maresme)