Un saltenc que no va votar

Com a nou saltenc que sóc, em disposava a participar de la consulta sobre el desenvolupament urbanístic del sector sud de Salt. Em vaig presentar al col·legi electoral però, a l'hora d'identificar-me, el meu nom no figurava al cens, ja que vaig ser empadronat l'1 d'agost. Sorprès, vaig trobar poc raonable que una decisió que afecta el futur d'aquesta vila, i ara ja el meu, no pogués ser contestada pels qui acabem d'arribar-hi. Ho dic obertament: el meu vot hauria computat com a blanc, perquè cap de les dues opcions m'ha donat arguments sòlids per decantar-me. Els partidaris del sí han focalitzat massa singularment la campanya en la implantació de l'IKEA, sense fer gaire esment en la construcció d'habitatges i hotels que, com ens ha ensenyat la crisi, solen amagar subterfugis especulatius, amb grans guanys només per a alguns. Però és que els arguments del no, amb els quals jo mateix podia simpatitzar (valorització del paisatge, aprofitament de pisos buits…) es veien contrarestats per comparacions excessivament llunyanes i enginyoses amb dades de fa més de quinze anys sovint explicant situacions distants (Mallorca o la Corunya), i per una proposta alternativa a primer cop d'ull vagament clara. Desil·lusionat per no poder expressar la meva humil opinió a les urnes i pensant en els milers de saltencs que podent-ho fer es deuen haver quedat a casa, vaig sortir del col·legi electoral amb les celles arrufades, esparracant la papereta i amb ganes d'explicar-ho.