Un saltenc que no va votar

Com a nou saltenc que sóc, em disposava a participar en la consulta sobre el desenvolupament urbanístic del sector sud de Salt. Em vaig presentar al col·legi electoral, però a l'hora d'identificar-me, el meu nom no figurava al cens, ja que vaig ser empadronat a partir de l'1 d'agost. Sorprès, vaig trobar poc raonable que una decisió que afecta el futur d'aquesta vila i, ara ja el meu, no pogués ser contestada pels qui acabem d'arribar-hi.

De fet, ho dic obertament: el meu vot hauria computat com a blanc. Les meves raons són ben clares: cap de les dues opcions m'ha proporcionat prou arguments sòlids per decantar-me per una. D'una banda, els partidaris del sí han focalitzat massa singularment la campanya en la implantació de l'IKEA, sense fer gaire esment a la construcció d'habitatges i hotels que, com ens ha ensenyat la crisi, solen amagar subterfugis especulatius, amb grans guanys només per a alguns. Però és que els arguments dels defensors del no amb què jo mateix podia simpatitzar (valoració del paisatge, aprofitament dels pisos buits ja construïts...) es veien contrarestats per, d'una banda, comparacions excessivament llunyanes i enginyoses amb dades de fa més de 15 anys sovint explicant situacions distants (l'establiment del Bauhaus a Mallorca o de centres comercials a A Coruña); i de l'altra, per una proposta alternativa que a primer cop d'ull podia semblar vagament clara, i ja sabem que molts cops la gent necessita titulars per inclinar-se per una opció.

En fi, desil·lusionat per no haver pogut expressar la meva humil opinió a les urnes i pensant en els milers de saltencs que podent-ho fer es van quedat a casa, vaig sortir del col·legi electoral amb les celles arrufades, esparracant la papereta i amb ganes de poder-ho explicar.