Comiat...

El 7 de setembre, a les 7 de la tarda, amb una celebració de l'eucaristia molt ben preparada, senzilla i molt propera, però profundament viscuda i participada, amb pregó aplaudit i homilia de 10 minuts, entenedora, emotiva, que també es va aplaudir, pregàries universals transversals, ofrenes de flors, pedres, cadenes, sogues, etc; símbols ben explicats, amb l'església del Carme ben plena, silenci, pregària, protesta continguda, llàgrima reprimida, cants, acomiadàvem en Pere Domènech, que passa, per ordre del superior, a la parròquia de Sant Esteve d'Olot. L'acomiadàrem amb un regal molt simbòlic per a ell: una petita reproducció de la creu sense Crist que presideix l'altar del Mercadal i parlaments clars i emotius. Acabàrem amb un gran piscolabis catering abundant i suculent. Tota una festassa agredolça, però d'estimació i profund agraïment.

Alguns comentaven: “Ha sigut preciós i emotiu”, “Un 10 a tots i totes que ho han fet possible...”, “La poesia d'en Salvador: ‘M'agradaria veure't tant humana, l'Església', molt i molt oportuna...”, “Felicitats, va ser un gros i emotiu comiat, en la pregària agraïda i de protesta continguda aflorava el plor reprimit, era el verdader poble de Déu que sempre sap estimar...”, “En marxar cap a casa la gent em parava amb emoció dient que havia anat tan bé...”, “Ha sigut com la cloenda meravellosa de tants i tants regals que ens ha fet en Pere al llarg de tants anys...”, “A mi em sembla que li anirà molt bé a Olot, lluny del sanedrí, serà més lliure i podrà ser més ell”, “Podrà deixar de ser tan vaticanista...”

Pere, et desitgem de tot cor que siguis lliure, feliç i no perdis mai l'humor, i recorda el que deia aquell vell feligrès: No t'oblidis dels amics que quedem a Girona i arreu on has trepitjat fort...