Saturació turística

Ja hem arribat en aquella situació en què els llocs de gran atracció turística els caps de setmana estan desbordats. Aquest és el cas, només per citar-ne alguns, de Rupit, la fageda d'en Jordà, Cadaqués o Montserrat. D'entrada, el primer problema són els aparcaments, perquè l'espai disponible és el que és. Per un costat, una pressió humana desmesurada sobre els espais naturals; per l'altre, la concentració de turistes arriba a fer intransitables els reduïts nuclis urbans monumentals. A això cal afegir que en el cas del congost de Montrebei, el fet que el personal s'aglomeri en un estret passadís de cornisa sense protecció i abocat al precipici, fa que l'encreuament de gent, entre els que pugen i els que baixen, creï situacions de risc. Ara, el que caldria és que els mass media deixessin de fomentar aquestes fites turístiques i optin per “redescobrir” altres paratges, bé siguin urbans o naturals, que prou que n'hi han, aquells que per menys coneguts podríem anomenar de segona o tercera categoria, però igualment interessants. Cal, doncs, cercar una major diversificació i mostrar altres possibilitats, que com a país en tenim moltes. En cas contrari, la mateixa massificació acaba desnaturalitzant allò tan ponderat, i fent que fins i tot mori d'èxit.