Casa nostra, casa vostra

El meu avi sempre m'explicava les penúries que els refugiats catalans que fugien de la dictadura franquista van haver de patir als camps de refugiats de França. Aquelles famílies fugien del terror que estava sacsejant la seva terra, van recórrer una llarga travessia fins a arribar a la terra anhelada on es pensaven que serien ben rebuts i acollits. Però no va ser així. Les condicions de vida que van haver de suportar els nostres refugiats van ser tan deplorables com les que pateixen els refugiats sirians que han vingut a Europa, suposada gran defensora dels Drets Humans, fugint de la guerra, la mort i la misèria. Però, de la mateixa manera que els nostres avantpassats han vist com se'ls vetava l'entrada, se'ls reportava o se'ls tancava en camps de refugiats. El meu avi sempre em deia que si la situació hagués estat a l'inversa, Catalunya hauria acollit amb els braços oberts als refugiats que fugien del terror feixista. Com diuen en el vídeo de la campanya “casa nostra, casa vostra”: Jo també vull que vinguin.