Tot canvia

L'edat té aquestes coses, fas un gir en la història i t'adones que res ha canviat; bé, sí que ha canviat, però a pitjor. Recordo quan, en temps del dictador, es deia que Espanya s'obria al progrés quan sortien els primers Seat 600, s'inauguraven pantans i s'erigien sumptuosos monuments i edificis. Els noticiaris de l'època donaven la notícia comparant-ho amb el que llavors passava als països asiàtics, on la gent es desplaçava en bicicleta, senyal inequívoc de la manca del poder adquisitiu d'aquests països.

Ara la truita s'ha girat, els que anem en bici som nosaltres, els que anem atapeïts com sardines als transports públics som nosaltres, mentre ells tenen les fortunes més grans del món, tenen de tot, fàbriques d'automòbils, primeres marques tecnològiques, cases de moda, de perfums, de sabates, fins i tot equips de futbol europeus.

Tot això pot ser vist com a normal en l'avenir de les coses, el que és fotut és que aquí ho volem dissimular anomenant-ho sostenibilitat. Ja.