L'estació de tren de Figueres

L'estació del tren convencional que tenim a la capital de l'Alt Empordà, capital del món dalinià, primera ciutat fronterera i punt de fluència a la Costa Brava nord, té un caire tercermundista. Viatges amb tren, i t'adones que pobles o viles menys importants que Figueres ja fa anys que disposen d'escales mecàniques o ascensors per canviar d'andana. És trist, a l'arribada d'un tren, veure com els viatgers han de baixar i pujar les escales, carregats amb maletes i paquets, o bé persones d'edat amb problemes de mobilitat, persones amb cotxets o amb cadira de rodes.

Per fi, Renfe, Adif, Generalitat, o el govern d'Espanya, s'han adonat que ens feia molta falta i van posar mans a l'obra per aixecar les andanes i construir-hi dos ascensors. Al·leluia! El cas és que, deu fer uns tres a quatre mesos que tot està enllestit i acabat, però els ascensors encara no s'han posat en marxa. Segons es diu, no hi ha prou conveni entre Adif i Endesa: allò que diuen: “l'un per l'altre, la casa sense escombrar”.

Es propaga sempre la necessitat de fer servir els transports públics. Però si són un desastre!: mal servits, impuntuals i decadents.

Per acabar-ho d'adobar, no hi ha cap aparcament per als cotxes. A l'Alt Empordà hi ha un munt de pobles en què la gent ha d'anar a Figueres per agafar el tren, i ha d'anar-hi amb auto. Ni pagant hi ha lloc: l'únic que hi havia, resulta que, per no sabem quina regla de tres, s'ha tancat. I també viatjant t'adones que moltes de les estaciones de poblacions amb menys habitants i menys necessitats que Figueres tenen uns aparcaments a peu d'estació i gratuïts.