Les bones maneres

Fa una dotzena d'anys que sóc empresària; d'anys, en tinc 35. A la universitat vaig aprendre moltes coses, moltes d'altres també em van quedar per aprendre, convençuda del tot que serien coses que aprendria amb el pas dels anys. Però hi ha quelcom que a la universitat no t'ensenyen, ni l'experiència tampoc: com afrontar els clients que et responen amb males maneres. Hi ha una mena de creença popular segons la qual els empresaris intentem enganyar tots els clients, perquè ser empresari sembla que et doni poder. I jo em pregunto, quin poder? El poder d'estar preocupat tot el dia per la feina? El poder d'endur-te la feina a casa? El poder de pensar a satisfer les necessitats dels nostres clients i també dels nostres treballadors? El poder de preocupar-se per arribar a fi de mes? I tots els inconvenients? Les autònomes, per no tenir, no tenim ni baixa de maternitat. Jo, com a cap, per sobre de tot defenso la feina ben feta, el bon clima de treball, el diàleg i sobretot les bones maneres, perquè com més s'aprèn en aquesta vida és escoltant.

Fa uns dies em vaig trobar amb un client que no em volia escoltar, de fet després d'acceptar un pressupost ben explicat i firmat per part seva, va trobar pèls a la feina feta, i en intentar explicar-me, se'm va treure de sobre amb males maneres i parlant-me amb un to molt poc adient. Va destacar que ell era arquitecte tècnic, i que per tant sabia de què parlava. Per la meva bona educació, no em va sortir de dins dir-li: senyor, jo sóc enginyera tècnica industrial mecànica.

Tenir estudis no et dóna dret a valorar-te més que un altre. La bona educació no s'aprèn a cap universitat, s'aprèn a casa, que és on a mi me la van ensenyar. El que més m'enorgulleix com a empresària és la meva correcció, el saber estar i la capacitat de diàleg.