Bon vent i...

Els fets i els números canten, no així les paraules interessades. Pel 2015 (no està tancat l'exercici del 2016), la Ley de Presupuestos del Estado va imposar, de forma unilateral, paraula maleïda per a alguns, unes inversions en infraestructures a Catalunya de només el 10% de tot l'estat, i el que es va executar, també unilateralment, va ser el 5% del total fet al regne. Per cert, Catalunya aporta el 19% del PIB espanyol. Uns dels exemples que patim tothom qui viu aquí i sense distinció de colors polítics, serien: a Girona, les obres de l'N-II avancen a un ritme d'un quilòmetre per any i en fa més de vuit que van començar les de l'estació de l'AVE i no sabem quan acabaran, això sí, els gironins pagarem abans a Adif uns indecents permisos i la retirada del finger … A Barcelona, l'estació de la Sagrera és un immens monument al menyspreu. A Tarragona, pateixen l'ensarronada de l'N-340. A Lleida, l'N-230 és la mostra de l'insult a la dignitat i la seguretat de les persones. Per acabar-ho d'arrodonir, la vergonya del servei dels trens de Rodalies és incapaç de ressuscitar el diálogo menys volgut. Davant d'aquest menysteniment que rebem, no deixem que ens trepitgin encara més i, sense por, tirem endavant allò tan nostre que diu: bon vent i barca nova.