Ciclistes dins de Barcelona

A un any de la mort de la Muriel Casals atropellada per un ciclista a Barcelona, el laissez-faire i l'absoluta permissivitat continuen. S'han incrementat els quilòmetres de carril bici i es generen, per tant, més situacions de perill.

Quina o quines institucions han de fixar les normes que cal seguir i fer-les complir? No oblidem que els conductors de bicicleta són anònims i no tenen assegurança. Perquè cada dia em pregunto si els ciclistes s'han d'aturar als semàfors; si poden circular per tot tipus de voreres a la velocitat que la seva pressa els dicti; si poden fer giragonses per esquivar els vianants; si poden anar contra direcció en un carril bici de sentit únic; si poden circular amb un o dos gossos lligats a la bicicleta; si poden arrossegar un carret amb dos nens petits a dintre o amb deixalles de diferents tipus que recullen als contenidors? I un llarg etcètera. De la llista del que s'hauria de regular es poden deduir els comportaments perillosos de moltíssims usuaris de la bicicleta dins de la ciutat.