Donar el pit al cinema

Aquests dies, a Girona, concretament a les sales d'Ocine, l'empresa ha tingut una iniciativa força encertada, amb el denominador comú de fer més fàcil que les mares i els pares dels nounats puguin anar al cinema, amb tota mena de facilitats, com ara entrar amb els cotxets, donar el pit, berenar, adaptant també la projecció i la sala.

Als que passem de la seixantena, aquesta situació no ens ve de nou. Val a dir que als anys cinquanta i seixanta, quan les sales eren plenes de gom a gom per veure pel·lícules com El derecho de nacer, Los hijos no se venden, El último cuplé, el fet de donar el pit, menjar amb la carmanyola, anar al lavabo corrent... era una qüestió força habitual, era la litúrgia del moment i es veia com la cosa més normal del món, igual que encendre un cigarret a mitja part o prendre un cigaló.

No podem extrapolar exactament allò dels anys cinquanta i seixanta als nostres dies, però sí aplaudir aquesta nova iniciativa d'Ocine, de Girona, de fer possible que tothom pugui acostar-se molt més al cinema. Enhorabona a l'empresa per fer-ho possible!