No seria hora de fer alguna cosa?

Vivim en un món cada dia més inversemblant. Als que estem a punt d'entrar a la senda dels 80 i amb poca força per promoure personalment cap moviment de protesta, ens costa d'entendre l'actitud de la gent jove, que no han estat capaços, ara per ara, de sortir al carrer, de forma massiva, davant les accions, gairebé criminals, que practiquen els governs i les administracions, protegint i potenciant les grans multinacionals, elèctriques, petroquímiques... Cal preguntar-se si el recent exemple de Romania podria servir-nos de model.

Ajudem els bancs amb aportacions de fins a 60.000 milions d'euros (bé, de fet ens hi han obligat); permetem que els seus directius s'atorguin indemnitzacions milionàries quan deixen l'entitat, i es calcula que hi ha 126 banquers a Espanya que cobren més d'un milió d'euros l'any. Això és l'equivalent al sou mitjà anual de quasi 10.000 miserables treballadors. Acceptem contractes “escombraria”; que les elèctriques facin el que vulguin amb els preus; que s'ofereixin càrrecs a exministres sospitosos d'actes, si més no, poc nets (Ignacio Soria, Federico Trillo, Miguel Arias Cañete...), i consegüentment a la tropa de polítics que ens volen fer creure que treballen per a nosaltres i que el que sí que saben fer, i fan, és robar, robar i robar, i no per a nosaltres, precisament.

Entre els més destacats: Luis Bárcenas, Miguel Blesa, Francisco Correa, Gerardo Díaz Ferran, Carlos Fabra, M. Ángel Fernández Ordóñez, Ignacio González, Francisco Granados, David Marjaliza, Jaume Matas, Ricard Pagès, Jordi Pujol, Oleguer Pujol, Rodrigo Rato, Pedro A. Sánchez, Jesús Sepúlveda, Ignacio Soria, Iñaki Urdangarin... (Els he posat per ordre alfabètic, per no crear tensions entre ells i no perjudicar ningú.)

Això sí: encara bo que el senyor Rajoy ens recorda, de tant en tant, que “los españoles son muy españoles y mucho españoles”.