Les conclusions de la comissió

Les conclusions de la comissió parlamentària de mesures contra la corrupció han comportat un any de feina (no és broma) i no són de compliment obligatori (tampoc és broma). Ni foren bromes el que no fa gaire digueren dos homes, amb poca vergonya, enriquits per la feina bruta feta en el si d'una Entitat insigne que, per ser-ho tant, quedà pel damunt de tanta merda per ells generada; ni deuen ser bromes el que han dit tants i tants inculpats en afers de corrupció i enriquiments lligats amb la política, amb els polítics i amb els descontrolats sistemes d'obtenció de fons per fer luxoses campanyes electorals. Aquest indigne comportament podem atribuir-lo a la condició humana i deixar de fer l'esforç per regenerar lleis i normes que de manera iniqua s'han estat repetidament manipulant. Potser s'hi deuen haver divertit els qui burxaven a on pogués sortir més merda, i els implicats transvasant aquesta merda, i els entesos tertulians declamant una anàlisi objectiva que els naixia de la seva subjectivitat més pregona. Ara, quan en aquest sector polític l'honradesa pública sembla desapareguda, tothom s'espolsa culpes o en reclama virtuts. Qui no sabia que els partits polítics es finançaven de mala manera? Quantes vegades no havia estat denunciat? A què ve, ara, fer tants escarafalls i fer l'ofès? Tan avall han arribat tots que només busquen destapar unes misèries per dissimular les pròpies? Deu ser condició humana. Però, gràcies al poble, el poble encara escull els seus representants i només se'ls demana que facin honor a aquesta preuada penyora. Arregleu-ho!