D'almogàvers a eunucs
Dissortadament, em temo que aquesta ha estat l'evolució real dels catalans al llarg dels darrers anys. Molta presència, molt presumir d'identitat i de múscul amb impressionants manifestacions multitudinàries, però capats. Davant de la sentència sobre el 9-N, assistim, sense fer cap nova manifestació ni, encara menys, revolució, a l'ignominiós i repugnant espectacle d'una suposada justícia convertida en un teatre de titelles que prevariquen a favor dels espanyols, segons els fils que mouen ells mateixos. I no sols dicten sentències amb prevaricació, sinó que, no contents, volen reblar el clau demanant, encara, que sigui molt més dura. Estan eliminant i ens priven sistemàticament –per via judicial– dels nostres millors elements, persones que, com nosaltres, amants de l'entesa i el diàleg, actuen de forma pacífica, i nosaltres els deixem sols, no reaccionem tal com toca davant d'aquests veritables ultratges i injustícies manifestes: amb fermesa, duresa i vehemència. Calen manifestacions massives de ciutadans i institucions, pacífiques, com és propi del nostre tarannà, però bloquejant i/o paralitzant totes i cadascuna de les institucions espanyoles a casa nostra, començant pel palau del virrei, i, si cal, tot el país, a veure si, d'una vegada, aquesta colla d'energúmens anti-demòcrates, retrògrads i dictadors s'atreveixen a enviar-nos els seus famosos tancs i forces armades –tal com amenacen alguns dels seus més carismàtics i hipotètics representants–, i, així, tot el món pugui tenir clar i comprovar, sense cap mena de dubte, quina classe de gent són i quina és la seva veritable casta i cultura. Si aquesta burda i descarada provocació que és la sentència sobre els fets del 9-N queda sense resposta adient i efectiva, aleshores no hi haurà més remei que assumir la realitat del títol d'aquest escrit: hem passat d'almogàvers a eunucs. Felicitats, almenys així podrem reposar tots en pau, nosaltres i la nostra estimada Catalunya.
Vic (Osona)