Egotertulians

Em costa d'entendre, i més d'acceptar, el mode i les maneres que quasi sense excepció, pel que fa al mitjà televisiu, tenen de comportar-se els participants en les tertúlies. Hi ha molts moments durant el transcurs de l'emissió en què es fan veritablement irritants, degut a un indissimulable egoisme per intervenir en el debat d'algun o alguns dels concurrents, tot i no haver acabat el seu argumentari qui momentàniament té la paraula. Resultat: crispació, confusió i sorollós galimaties verbal entre persones que si, versades, arriben a fregar la no bona educació, per la seva manera no precisament modèlica de comportar-se en una retransmissió de repercussió pública. Una crítica també per als teòrics moderadors d'aquests programes, perquè la seva més que visible passivitat, com si estiguessin apartats del programa, ens mostra una més que presumible acceptació de les esmentades formes perquè deuen considerar que donen audiència. No hi estic d'acord. Això fa, doncs, que en ocasions, veritablement molest per “l'olla de grills” que s'organitza, opti per canviar de programa.