Ja ha passat un any

Tants dies de tants i tants anys han passat, quan al matí a les vuit obria la porta que dona a la plaça i tu eres allà esperant-me; el senyal del llum obert del vidre de sobre la porta de l'escala et deia que ja baixava les escales, i tots dos ens dèiem el mateix: ets el primer saludat del dia. Parlàvem una mica de tot: de política no gaire, ja que a vegades no coincidíem; de futbol, del Barça, del Madrid, ens explicàvem acudits i rèiem, rèiem i rèiem. Ja ha passat un any, per segons què sembla molt de temps, per altres coses no tant. Som molts els gironins que et recordem, Josep Castanyer Bachs, assegut en un dels bancs de la plaça Marquès de Camps fumant una cigarreta, perquè una mica ja formaves part del seu paisatge. Ara l'Ajuntament n'està acabant la reforma; uns diuen que serà més maca, altres, que no tant, però en qualsevol cas sempre t'hi recordarem. Una abraçada.