La propera vegada

La propera vegada que sentis les expressions: “on vas a aquesta edat?”, o “val més que et quedis com estàs, a aquesta edat que tens!”, o “a la nostra edat només toca aguantar i resignar-se!”, o “total, a la nostra edat canviem pets per me...”, o pitjor, “qui et voldrà a aquesta edat?”, si us plau canvia de vorera, tapa't les orelles, respira profundament, o millor, marxa i no contestis. Les creences generalitzades de les pors dels canvis, “a una certa edat”, estan empobrint una societat plena a vessar de persones amb talents, experiència, virtuts, per exportar als altres i a la comunitat. Estan tancant les possibilitat d'il·lusió i creativitat precisament en una edat en què és bàsic tenir-les per mirar el futur amb optimisme i no amb resignació. Envellir no ha de ser anar tancant portes només, perquè ja és tard; és anar obrint altres possibilitats, diferents, adequades al que en aquests moments necessitem, per viure amb esperança i amb dignitat i plenitud. Estan negant a la societat la possibilitat de rebre l'experiència, la coherència i la saviesa que s'aporta, precisament a una edat determinada, als altres. Jo conec persones, molt propera i estimada alguna, que ha tingut el valor d'afrontar la por del canvi, i les pors i les negacions alienes, per buscar una opció diferent de la “renúncia” i el conformisme de l'edat. Aquestes persones són, com diu el nostra estimat Carles Capdevila, els emprenedors. Els altres, els que et paren pel carrer i et diuen: “A la teva edat!”, són els emprenyadors. Nosaltres decidim on, com i què volem, la resta de la nostra edat!