Arbitratges

De tothom és sabut que passen coses estranyes en alguns partits de futbol, bàsquet... Reconeixent la dificultat en l'arbitratge i l'honestedat dels àrbitres, els interessos econòmics semblen marcar la pauta a l'hora d'interpretar el reglament en categories professionals, si bé en les no professionals també es veuen barbaritats. El problema que han generat els anomenats “escàndols arbitrals” és que ja formen part de l'essència de la competició: un club s'estima més un àrbitre que no pas un altre per haver aixecat sospites d'afavorir determinat club de futbol famós o no, o perquè pertany a una determinada demarcació geogràfica d'un país. Sembla que la multitud de càmeres que envolten els terrenys de joc no propicia que els arbitratges siguin nets i imparcials del tot, ni tampoc la professionalització del món arbitral ha aconseguit gaire res sobre el tema: a tu et trec targeta i a l'altre no, a tu et xiulo penal i a l'altre no... Tot depèn de la interpretació, quasi sempre decantada a afavorir, sovint descaradament, el club poderós, llegendari i més internacional. Així, doncs, veiem com l'aficionat va al camp sabedor que si interessa que un equip guanyi per algun motiu dependrà de la interpretació honesta del jutge, assumint que aquest fet ja forma part del joc. També es pot veure d'una manera flagrant que hi ha arbitratges que permeten la brutalitat del contrari i en canvi certs jugadors semblen intocables, no t'hi pots acostar a menys d'un metre, si no, reps targeta. La tecnologia que es vol implantar als terrenys de futbol elimina un petit percentatge d'error, la resta tot és interpretació arbitral, res a fer. Una última cosa: qui lesiona de llarga durada un jugador amb males intencions hauria de ser sancionat pel mateix període de temps que duri la recuperació del lesionat. En definitiva, no volem ser enganyats, però ja ens va bé.