Societat poc adaptada

Com a futura educadora social, m'aturo a pensar en el nostre entorn i societat. En ple segle XXI vivim en un món globalitzat i força adaptat a les necessitats que la diversitat funcional ha anat sol·licitant. Sí, és així, perquè l'entorn no s'adapta i som nosaltres qui ens adaptem a ell. És per això que considero oportú fer una crida a tots aquells que quan van pel carrer no s'adonen de la quantitat d'espais poc adaptats que ens envolten: escales a supermercats, voreres estretes, vagons de tren sense rampa, edificis sense ascensors, etc. No obstant, són aquestes persones les que han de fer l'esforç per adaptar-se en aquests espais. Ara bé, la base de tota superació és la pròpia persona i la seva capacitat per afrontar els reptes, adversitats i diversitats, perquè les persones amb diversitat funcional són persones fortes i no les hem de menysprear. Potser començant per canviar el terme discapacitat per diversitat funcional seria l'inici d'una nova visió d'aquest col·lectiu social. Perquè cal recordar que tots nosaltres hem tingut alguna experiència amb la diversitat funcional. Però com bé deia la cançó de Txarango “tant de bo et donin fil i no et tallin les ales”, cal tenir sempre present que els drets són fonamentals en tota persona i han de ser respectats. Cap diversitat ens ha de privar el dret a descobrir-nos i viure en plena llibertat.