Han salvat el meu marit

Al vespre i tota la nit del 12 al 13 d’abril, varem anar d’urgències a l’hospital de la Vall d’Hebron per un infart i una peritonitis del meu marit; l’informe era horrible amb un diagnòstic de mort gairebé segura, però les dues intervencions es varen fer i, per un miracle i també gràcies als grandíssims professionals de la sanitat catalana, el meu marit s’ha salvat. Només puc dir: gràcies, gràcies, gràcies milers i milers de vegades als que van operar i atendre en Josep. A l’equip de cardiòlegs, a l’equip de cirurgia digestiva (especialment a la Dra. Laia Blanco, que tot i les poques esperances de vida va tirar endavant l’operació, a l’equip d’oncologia, a l’equip de l’UCI i a l’equip de la planta del cor, als infermers de l’EAP Casernes i EAP Meridiana i CUAP Casernes amb la Dra. Carolina Carrillo i l’estimada infermera Isabel Porta. Gràcies. I veient que amb tanta retallada que ve de Madrid encara tenim un servei de sanitat tan bo, em pregunto: quina sanitat tindríem amb els diners nostres, els que genera Catalunya? Potser tindríem la millor sanitat del món. Pensem-ho bé i cap al referèndum.