Anglès a les PAU

Com la gran majoria d’estudiants que han finalitzat els estudis de batxillerat durant el curs 2016-2017, aquests dies he estat enfeinada amb les Proves d’Accés a la Universitat. A la facultat de dret de la Universitat de Barcelona, la selectivitat ha tingut lloc sense cap entrebanc significatiu. Pel que fa als exàmens de llengua catalana i de llengua castellana, més que de coneixements teòrics els alumnes som avaluats de conceptes pràctics, de tal manera que la nostra capacitat lingüística queda reflectida a les proves de la manera més fidedigna. Aquest, opino personalment, no és el cas de la llengua anglesa. Els alumnes que trien l’anglès com a llengua estrangera entre el francès, l’alemany i l’italià són avaluats per mitjà d’una comprensió lectora, una comprensió oral i un exercici d’expressió escrita. Tot i que sembla una prova força àmplia i completa, resulta que les preguntes de comprensió d’ambdues parts –que en són setze en total i de tipus test– no només són considerablement ambigües sinó que tan sols fer-ne una malament pot significar la pèrdua de mig punt i optar només a una qualificació total de nou i mig. El problema, si més no, recau en el fet que és una prova la qual no avalua veraçment el domini de llengua estrangera de l’alumne que s’examina. Suposadament, la dificultat d’aquest examen equival a un nivell B2 d’anglès. No obstant això, alumnes que cursen nivells superiors a acadèmies d’idiomes sovint obtenen una nota relativament baixa en comparació amb la que han aconseguit a batxillerat, que acostuma a ser la qualificació màxima. Fins i tot, he arribat a sentir el cas d’un jove natiu el qual a les PAU va assolir només un notable. Malgrat que un examen únicament oral seria indiscutiblement el més efectiu per avaluar l’alumnat, probablement és inviable a causa dels milers d’estudiants que es presenten a la selectivitat cada any. Si més no, considero que un canvi d’estructura de la prova de llengua anglesa és necessari, amb la intenció d’obtenir unes qualificacions més objectives.