Apunts d’estiu. Els cinemes de barri

A Barcelona hi havia un munt de cinemes de barri que fa anys van desaparèixer. Un d’aquests, el Principal, a Gràcia, va tancar l’any 1965. Hi feien sempre, com a tots els cines de barriada, dues pel·lícules, la dolenta i la bona; tenia una taquillera que parlava sense micròfon; seients amb espai per passar còmodament i un bar a l’entrada on no venien crispetes. Per entranyable, en Pepitu, l’acomodador. Una tarda de finals dels cinquanta hi projectaven La reina Cristina de Suecia, de la Greta Garbo, una pel·lícula que narra les vicissituds d’una dona que abdica del seu regnat per un amor clandestí. En el moment més àlgid, quan faltava un quart d’hora per al final, al Principal se’ls en va anar la llum per una avaria. Va aparèixer en Pepitu a l’escenari amb una espelma a la mà i, dirigint-se als espectadors, els va dir: “Senyores, senyors, sembla que n’hi ha per una estona. Es retornarà els diners de l’entrada als que vulguin marxar però, a aquells que prefereixin quedar-se, jo mateix els explicaré com s’acaba la pel·lícula.”