Xavier Domènech

Em costa d’entendre-us com a partit. No soc l’únic. Els de CiU van patentar la frase fer la puta i la Ramoneta, per realitzar el doble joc polític. I ja sabem qui feia –sobretot– de puta; un que es va carregar un partit creat fa 85 anys. No. A vosaltres no us percebo així. Us veig com els cagadubtes; els del sí, però no; els meditadors retòrics; els barrocs pseudointel·lectuals... El que us passa és que teniu fred de peus, crec. Us sap greu que el procés l’encapçali un president valent i honest, que vosaltres insistiu a anomenar convergent i l’associeu a una dreta pèrfida. Ja saps que el nostre cognom és d’origen jueu des de fa més de 500 anys, quan a alguns dels que no van voler marxar de la seva terra, apostatant del judaisme, van anomenar-los Domènech (dia del Senyor). Com a lliurepensador, intento ser coherent en estimar la terra i la gent. El cognom no fa la cosa. Tant si et dius Gómez, com Díaz... pots estimar com ningú el teu país. Perquè, no ho oblidem, Catalunya és un país d’acollida, un territori d’encreuament fa més de mil anys. Trobaríem llinatges catalans que exerceixen de botiflers des de fa segles! Penseu-hi. Com ens podem confederar sense poder exercir abans com a entitat jurídica, i amb un país on el 70% se sent unionista i monàrquic, i vota corruptes?