El problema del turisme

Les enquestes assenyalen el turisme com una de les principals preocupacions dels barcelonins. No obstant, si aquest problema queda solucionat perquè tot d’una el turisme deixa de visitar-nos com a conseqüència de l’alarma social derivada de certs actes turismofòbics o vagues salvatges, ens trobarem que la preocupació dels barcelonins passarà a ser la inversa, és a dir, la derivada de la no arribada de turisme, perquè comportarà atur, caiguda d’ingressos en comerços, tancament d’empreses, pèrdua de poder adquisitiu... Vulguem o no, són centenars de milers els llocs de treball que depenen directament o indirecta del turisme i milers els negocis que prosperen gràcies a l’activitat que genera; per tant, potser fora bo no demonitzar tant aquesta realitat tot intentant cercar un equilibri que sense matar la gallina dels ous d’or ens permeti fer-la compatible amb la vida quotidiana de la resta de ciutadans.

La resposta cal trobar-la a fer prevaler la qualitat sobre la quantitat, per tal d’evitar que la Ciutat Comtal es converteixi en una sucursal de Magaluf. En segon lloc, trobo urgent evitar certa massificació, la qual cosa necessàriament passa per potenciar zones turísticament infrautilitzades, com per exemple el monestir de Pedralbes, per tal d’esponjar zones massificades com la Sagrada Família. En tercer lloc, potser caldria incrementar la taxa turística i fer arribar part del que es recapta en millora urbana o reforç del transport públic, també l’impost especial sobre begudes alcohòliques per evitar el turisme de borratxera. I, en quart lloc, ens hauríem de conscienciar tots plegats que el turisme és la principal indústria de la ciutat i que, pel nostre bé, cal evitar conflictes.