Quaranta, enrere

Quaranta anys de democràcia, diuen. Després de quaranta de dictadura –cop d’estat del general Franco, un milió de morts– i anteriors dictadures, cops d’estat, pronunciaments, revoltes –la història d’Espanya n’és plena–. Quaranta –altre cop– cops d’estat molt importants a Espanya. Tragèdia. Això indicaria greu inestabilitat política i manca de seguretat en viure la democràcia, principalment quan governa la dreta radical.

Una fluixa i feble experiència en la resolució dels problemes i conflictes polítics. Com el d’Espanya amb Catalunya, que està fent la volta al món i fa la sensació que ens trobem en segles anteriors. Pregunta: que no cobren grans emoluments els representants polítics per realitzar el seu treball amb eficàcia? Afirmació: tot aquest embolic es manté des de l’any 2006, en què el després cap de l’oposició, Rajoy, –disbarat de recollida de signatures– va portar al TC no renovat l’Estatut –legal– i la llei orgànica d’obligat compliment, ratificat pels ciutadans de la nació catalana. Resultat: referèndum!