A l’Escala, monuments que fan història

L’existència de museus, monuments, fonts, etc. característics d’un poble o d’una ciutat és determinant a l’hora d’aplicar-los una definició idònia. Es coneix Figueres per la “ciutat dels museus”, Sant Hilari per “la vila de les fonts”, la Bisbal d’Empordà per “la ciutat de la ceràmica”...

Jo, personalment, en atenció a un tret característic de l’Escala, la defineixo com “la vila dels monuments”. Entre els destacats, s’hi troben la Columna emporitana, El lampadòfor, La gent de mar, La dona del pescador, La sardana, La cobla, La roca del frare, El Petit Príncep... La majoria, situats arran del mar, donen fe de la nostra cultura marinera.

De tots aquests monuments, per mi, el major impacte és l’escultura de bronze dedicada a la cobla, situada al passeig Lluís Albert. Els onze músics que la componen –de mida real– simulant la interpretació d’una sardana dalt del típic cadafal, meravellen els visitants. Hom queda impressionat per l’originalitat i el verisme que irradien. Una singularitat que convida a fer-s’hi fotografies. Es pot considerar com una icona pragmàtica que esdevé universal en traspassar fronteres divulgant arreu el sardanisme. Una faceta més de l’Escala, destinada a perpetuar l’estima pel sardanisme tot preservant la cultura i les tradicions.