Per què ens costa canviar?

Recordo les meves estades a Suïssa al costat del llac i en un restaurant on els divendres es realitzaven unes tertúlies parlant de diferents temes. Aquell dia es parlava de per què costa tant canviar les coses. Estem acostumats a estar en la mateixa situació i perllongar-la durant molt temps. Em refereixo a les que comporten sofriment, dificultat i incertesa. Entre els tertulians hi havia un enginyer algerià i ens explicava que al desert hi havia un camell que solia prendre l’ombra en una palmera i es tombava sobre una pedra punxeguda que sobresortia i se li clavava a la panxa. Un dia va passar un altre camell i li va preguntar: “Per què et tombes en aquest lloc on hi ha una pedra que se’t clava a la panxa?” El camell li va contestar: “No em molesta prou per canviar de lloc.” Llavors la qüestió és que ha de produir el suficient malestar per crear la necessitat de canviar. Dit això, en l’actualitat s’estan realitzant o intentant molts canvis, ben constitucionals, de velocitat a les carreteres, laborals, sobre el tabac i constantment es crea una gran oposició a aquests canvis per la incertesa. Som poc inclinats a canviar encara que sigui a millor; la pregunta ha de ser a millor per a qui? Segurament les respostes seran segons la posició en què es trobi un personalment i no buscant el bé de la majoria. En aquesta vida tot té un peatge, el problema rau a si estem disposats a pagar-lo.