Opinió

Miratge d’una Diada

Avui he vist l’avi Joan a l’estació de França que tornava de la guerra del Marroc. He pogut veure la iaia Montserrat tota mudada baixant del Tibidabo. La iaia Lola sortia del portal del carrer Ausiàs March vestida de mainadera amb el nen a coll. El padrí, l’avi Joaquim, amb el vestit de pana negra i la gorra, venia del 7 Portes i passava per Santa Maria del Mar. La mama arribava de Sant Gervasi, duia un ram de flors i s’ha aturat a donar veces als coloms a la plaça del Diamant. El papa ha sortit de permís i, vestit de soldat, ha decidit passejar pel Paral·lel. Tots ells s’acostaven al passeig de Gràcia cruïlla amb Aragó. Els he vist rodejats de senyeres i estelades que voleiaven i que duien gent que anava vestida de tots colors. Ells eren allà, contents, seguint la música, els cants. I em miraven amb la mirada embadalida. Em somreien feliços. Eren tan lluny, però tan a prop... Hi eren tots. Avui he somiat. PD: Papa, m’he permès aquesta llicència, però tu encara ho podràs veure.

Girona

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.