Ni un pas enrere!

L’última Diada, tot i desobeir les instruccions de l’ANC sobre quan calia posar-se la samarreta, hi vaig ser. El més important era ser-hi, i érem molts; un any més va ser un èxit de participació, de civisme i d’organització. Cada any ho fem millor i som més a prop d’aconseguir un canvi. Senyors del govern espanyol: tingueu ben present que a cada casa hi vam deixar persones que per diferents motius no hi van anar però estan ben decidides a anar a votar i aquell dia hi seran. Contra la veu d’un poble, que fa tants anys que reivindica la llibertat, i any rere any ho manifesta, no hi ha res a fer. Penso moltes vegades en la meva companya de Reus, a Brussel·les, on el 2014 cridava: “Ni un pas enrere!” Això és el que hem de fer i no ens arronsarem. Amenaçar, prohibir i voler fer callar el poble que representes no és bo per a ningú. El dia 11, quan vaig veure que gairebé tothom anava vestit del mateix color llampant i fluorescent, vaig pensar que érem com els alumnes d’una escola amb la lliçó ben apresa i sabíem quina resposta havíem de posar a l’examen per aprovar i obrir les portes al curs de la nostra llibertat. Visca Catalunya lliure!