De majories i minories

Jo tenia entès que la democràcia era, per definició, el govern del poble i que, per tant, a aquest se l’havia d’escoltar en les seves reivindicacions. Però els governants d’Espanya sembla que pensen que a la multitud que des de fa cincs anys surt al carrer per la Diada, demanant la independència, no se li ha de fer cap cas, és a dir, que tots a callar i a creure, perquè les lleis que a ells no els interessen no es poden canviar, talment com si fossin els manaments de la llei de Déu. També crida l’atenció la defensa tan aferrissada que fan alguns polítics de la permanència de Catalunya a Espanya. Sembla que tinguin por de perdre l’estatus de privilegi de què gaudeixen actualment. El senyor Coscubiela, en la seva intervenció al Parlament fa uns dies, va ser molt aplaudit quan va dir allò que no volia que el seu fill hagués d’estar sotmès a la majoria que pogués sortir de les urnes, en conseqüència, doncs, el que volen és que siguin les minories les que tinguin el domini del poble. I és que molts polítics hi són només per vetllar pels seus interessos i no per treballar pel bé comú.