Aclariment

Havent llegit l’article titular “L’exèrcit d’avis”, d’Adela Genís, publicat al diari El Punt Avui (7.9.2017) intento fer un breu aclariment.

Les persones som conscients que des del nostre naixement comença la vida que ens toca viure. Sabem que el fet de néixer pressuposa el fet de morir. Els anys no es compten. Els anys passen i sense parar-hi esment del tot transcorren al llarg de les etapes de la vida: infància, pubertat, adolescència, joventut, maduresa i senectut. Cada etapa té les seves peculiaritats.

La vellesa és l’època dels records, de les anècdotes viscudes, de les il·lusions familiars, etcètera. La vellesa (senectut) correspon als últims anys de la vida. De vell no es passa, segons un conegut refrany.

L’envelliment és inevitable i s’hauria d’afrontar alegrament i amb resignació. La tercera edat (des dels 65 anys) i la quarta (des dels 80 anys) són les etapes del conformisme. Els avis són persones grans, tot i que el mot avi té un significat molt apropiat (pare del pare o de la mare). La polisèmia (figura literària) és l’encarregada de fer que una mateixa paraula pugui significar coses diferents.

Opto per aplicar la paraula avi als qui tenen nets en lloc de fer-ho amb els qui sobrepassen l’edat idònia per ser considerats d’edat avançada. Per mi són grans. Tot és qüestió de costums.