Llei i desobediència

M’han arribat tres frases al mòbil que diria que són perfectament aplicables al moment que estem vivint a Catalunya. I que es posen en boca de tres personatges històrics. I que si ho són (d’històrics, vull dir) és perquè alguna cosa rellevant degueren fer, no? Ghandi (no calen presentacions, oi?) va deixar anar: “Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir.” Thomas Jefferson (que diria que tampoc cal presentar-lo) també va estar fi: “Quan la injustícia es converteix en llei, la rebel·lió es converteix en deure.” Tampoc es va quedar curt… I una tercera: “L’acte de desobediència com a acte de llibertat és el començament de la raó.” Aquesta és d’Eric Fromm (psicoanalista, psicòleg social i filòsof humanista d’origen jueu alemany del segle passat). Aquestes tres frases posades així de cop i tretes de context (us ho compro) potser perden valor (o no…) però, independentment d’això, van ser dites en l’entorn de conflictes (independència de l’Índia, guerra de la Independència dels EUA…), i ara i aquí també estem en un conflicte (amb Espanya; o amb l’Estat espanyol)… volem la independència (d’Espanya)… i si no desobeïm (la Constitució Espanyola) d’alguna manera no ens en sortirem… Perquè em sembla que això del diàleg ja fa ganes de riure… Doncs aquí ho deixo, que les tres frases donen per a una tesi sencera…