Entendre o no entendre

Ara els esdeveniments se succeeixen de pressa i de pressa els loquaços comunicadors intenten explicar-los i fins i tot preveure’ls. Tot resulta complex, tot sona a guirigall, les opinions gairebé sempre o son consignes o son gregàries, i tanmateix tot és prou senzill per entendre-ho o també per no voler entendre res. Conèixer el passat ens alliçona el present, en aquest passat nostre un casament propicià una història en comú de dos regnes que conservaren terra i lleis, s’hauria de suposar que aquests regnes, anant junts, haurien de seguir conservant terra i lleis; no fou així, la pruïja de dominació de l’un sobre l’altre aparegué aviat, s’imposà brutalment amb Felip V i de llavors ençà s’ha viscut sempre amb sentinella quan no amb dictadura. L’obstinació per privar Catalunya dels seus patrimonis, inclosos els de la llengua i l’ensenyament, semblen malaltissos però son ben reals. Entenc Clara Simó quan diu a El Punt Avui: “... volen que no oblidem que som una província”, i deu ser així perquè d’altra manera no s’entendrien accions, discursos i comentaris nostàlgics de polítics, comentaristes i gent que així ho deu sentir, i no entenc que el literat Lluís M. Todó (a El Punt Avui) digui que la repressió lingüística durant el franquisme no fes mal al català perquè llavors el català es parlava “esplèndid”, i que ara, quan llengua i cultura estan molt protegides, es parla “horrorós”. Llegir-ho fa mal a aquells que la vàrem viure i a molts altres, i dol més perquè saps que el qui ho diu no pot ser per ignorància. Entendre i no voler entendre. Ha quedat clar que la gent surt al carrer i que davant la impassible força de la força, no té res a fer. I Europa?