Silencis còmplices

En l’actual moment polític hi ha diverses maneres d’actuar que no poden estar al marge dels esdeveniments, que com un cicló van variant el seu rumb d’un costat a l’altre. Hi ha qui pren partit a favor de resistir com es pugui els embats d’un estat, qui està a favor d’un estat únic i sense fissures fent costat a les mesures repressores, qui se sent espanyol i català però no li sembla correcta la manera d’actuar de l’Estat i ho denuncia, qui es desentén de tot i passa olímpicament. Però hi ha qui són dels que no prenen partit, no piulen i callen per interessos propis o per guardar les aparences. Miquel Roca Junyent n’és un bon exemple, de nedar i guardar la roba, o com Miquel Iceta, Xavier García, Paco Frutos, Inés Arrimadas i un llarg etcètera que no han denunciat públicament les pallisses de les forces de “l’ordre” espanyoles. Els intel·lectuals i artistes que callen ara no tenen res a dir per l’empresonament dels Jordis i de mig govern de la Generalitat? Qui calla i no denuncia les arbitrarietats d’un estat opressor es fa còmplice necessari. Vergonya per ells!