Sobre el 21-D

Tenim el 21-D a tocar i a aquestes eleccions, les hagi convocat qui les hagi convocat, no ens hi podem posar de cul. Sempre hem volgut expressar la nostra opinió a les urnes, doncs fem-ho. D’acord que no són en un context de normalitat, però és una nova oportunitat per decidir el futur que la majoria d’aquest petit país vol. I ho hem de fer massivament perquè si no no ens en sortirem. Tot el que no sigui arreplegar un mínim de tres milions de vots a partits sobiranistes o independentistes no ens durà enlloc. Els que estan a favor només del dret a decidir també sumen, però sobretot el PDeCAT, ERC i la CUP (presenteu-vos, cupaires!) han de recollir més de tres milions d’adhesions, no menys. Perquè una cosa és clara: la mobilització dels partits unionistes serà importantíssima, no hi faltarà cap simpatitzant de mantenir l’statu quo actual. Si ells hi van tots, nosaltres no podem ser menys. I també faig una crida a comptabilitzar i reclutar molts i molts apoderats. I observadors de tot arreu. No pot quedar ni un sol vot per comptabilitzar o escrutar. Ja sé que el sistema de recompte i l’enviament de les actes i tot plegat és molt difícil de torpedinar, però com més ulls, millor. Llum i taquígrafs, que es diu. I si s’han de comptar les paperetes sis cops, o set, o els que calgui, doncs es compten. D’això se’n diu transparència. A votar!!!