La lletania

Des de fa un temps, veig que es va repetint en les tertúlies polítiques i articles a diaris per gent “entenimentada”, com si fos una lletania, que contràriament al que es deia no tenim les estructures d’estat preparades.

Potser sí, però de ben segur que, encara que justes, en tenim, i en qualsevol cas tenim prou capacitats per superar-ho sobradament. Recordem que molts països que s’han declarat independents d’un dia per l’altre l’endemà s’han espavilat i han tirat endavant. Cap d’ells ha tornat enrere.

Potser perquè soc optimista per naturalesa, entenc aquests comentaris com a demagogs i interessadament esbiaixats respecte a les grans possibilitats que com a país tenim.

Tenim al davant un futur en què l’únic que ens pot passar és que anem millor. Tenim el mèrit que, per mitjans democràtics i pacífics, estem a punt de fer el cim. No ens distraguem, hem demostrat que som molts i que podem controlar el país pacíficament. I tenim pressa. Què més volem?