Obsessió

Protagonista gens bo. Barbaritat d’un segle llunyà, fosc i tenebrós. Endarreriment en tots els sentits. L’article 155 d’una Constitució que s’utilitza com una obstrucció, paralització, sedimentació de tot. Principalment de l’avenç de la Catalunya pagadora. Pagadora? Fins quan?

L’Agència Europea dels Medicaments n’és una prova palpable. Pràcticament ja era a Barcelona. Havia de situar-se a Barcelona. Però l’aplicació del 155 per part de Rajoy ho ha desballestat tot. Sense Parlament, sense president, sense govern –empresonats i exiliats–, sense autonomia i molidos a palos l’1-O –panorama dantesc–, l’Agència ha anat cap a Holanda. País avançat, estable, assossegat i on el diàleg forma part del treball polític. Això només és el principi de tot el que s’acosta. El president Rajoy i els jerarques del PP no han entès mai res. Mentre el gran moviment funcionarial, judicial i policial –caríssim–, sembla que va més enllà de la seva comesa, el progrés econòmic i social i la vida de les persones pateix una inestabilitat i intranquil·litat manifesta. Per no dialogar. Per ignorància.