Càstig addicional

Les grans companyies subministradores, a les quals diferents lleis del nostre Parlament intentaven posar traves als talls de servei a persones amb dificultats econòmiques, com que aquestes lleis, a instàncies del PP i amb l’aplaudiment de Cs i el posar-s’hi de perfil del PSOE han estat suspeses pel TC, tallen al més mínim deute. Si això no fos prou greu per si mateix, s’hi rabegen, i quan la persona deutora ha pogut, ves a saber com, reunir els diners i fer el pagament, llavors li diuen amb tota la barra que la restitució del servei es farà al cap de vint-i-quatre o quaranta-vuit hores i mentrestant la persona continua sense aigua, sense electricitat, sense gas o sense telèfon.

És innegable que això és ni més ni menys que un càstig addicional perquè abans, per tallar la llum, havia de venir un operari fins al comptador per manipular-lo i tallar el corrent i per restablir-lo s’havia de fer la mateixa maniobra (inversa) i això podia justificar, no sé si fins a quaranta-vuit hores, però almenys un cert retard; en canvi ara, amb els comptadors digitals que ja hi ha a tot arreu, tant el tall com el restabliment són una simple ordre informàtica que, si no es fa immediatament, és perquè no els dona la gana de fer-la, vull suposar que amb la sana intenció d’alliçonar els pobres infeliços que van justos i perquè recordin el que els pot passar. I tot això amb la benedicció dels més alts tribunals estatals. Vergonyós.