Davant les eleccions del 21-D

No vaig néixer independentista, però ja fa temps que crec que Catalunya només podrà tenir el seu legítim grau de sobirania si algun dia és independent.

A les candidatures del 21-D: exigiu-vos honestedat. No perseguiu vots a qualsevol preu, atemorint les persones més febles i desinformades. Prou d’utilitzar el tema de les pensions. Deixeu d’afirmar que es limitarà la ciutadania a expressar-se en castellà. No mentiu sobre la pretesa pèrdua de la nacionalitat espanyola. No repetiu que el desig d’independència significa odi contra res ni ningú, sinó que respon a la voluntat de mantenir una llengua, una cultura i unes institucions històriques, repetidament menystingudes i sotmeses, i fins i tot prohibides.

No atieu tant els sentiments i expliqueu molt més a tothom què suposaria no haver patit el finançament injust que ha rebut fins ara tota –insisteixo, “tota”– la població de Catalunya, ignorant qualsevol principi d’ordinalitat, i establint com a normal un dels dèficits fiscals més grans de tots els països del nostre entorn.

Defenseu que siguem els mateixos catalans i catalanes, a través dels nostres governs elegits democràticament, qui decidim lliurement quins objectius i quines necessitats s’han d’atendre amb els impostos generats a Catalunya, sense escatimar la solidaritat en un grau similar al que és usual als estats democràtics europeus.

I finalment, deixeu-vos de demagògies i d’interessos partidistes i promoveu debats detallats i objectius sobre el que més convé a la ciutadania catalana: o continuar essent, com fins ara, una comunitat autònoma més de l’Estat espanyol, o avançar com a nació cap al ple exercici de tots els drets d’un estat independent.