Opinió

Imperis

Ferran Juste, en el seu llibre Fins aquí hem arribat!, ens diu que l’expansió confederal catalana va ser un referent, semblant a la Commonwealth de l’imperi britànic. El model d’expansió català durant els segles XIII, XIV i XV va tendir a crear un sistema confederal d’estats, que només compartien el cap coronat. Catalunya creava regnes i els confederava, però Castella sempre ha integrat territoris com a conquerits i annexionats. El model comercial català lliurecanvista, semblant al model anglès, ha cercat sempre la rendibilitat del negoci, a diferència de l’espanyol. Entre les antigues colònies britàniques destaquen Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, i entre les espanyoles no en destaca cap. És la diferència entre explotar un negoci o una població. Entre explotació i espoli. La usurpació de la corona catalanoaragonesa, amb l’ajut imprescindible de l’Església catòlica, va fer eclosionar l’imperi espanyol. La bandera catalana és la bandera dels antics estats de la confederació, els regnes d’Aragó, València, Mallorca i del Rosselló. La bandera de l’imperi britànic està en moltes excolònies britàniques. En canvi, cap excolònia espanyola inclou la bandera d’Espanya. Isabel II és també la monarca de 15 països sobirans, membres de la Commonwealth. En canvi, cap excolònia espanyola té el rei Felip VI com a cap d’Estat. Totes són repúbliques. L’any 1860 l’administració espanyola tenia 180.000 empleats públics, quatre vegades més que la Gran Bretanya, que tenia una població que quasi doblava la d’Espanya. Des de Felip II “lo castellà” fins a la Guerra Civil, Espanya bat el rècord amb 13 fallides econòmiques, sent l’Estat que més n’ha tingut.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.