Apologia del desordre

Hi ha coses que sorprenen i són incomprensibles per les persones majoritàriament cíviques i que per sort, valgui la redundància, encara són majoria.

Però el que crida l’atenció es l’apologia que es fa d’actes o determinats fets que fan pensar en un món cada vegada mes capgirat, en especial el que pomposament anomenem Primer Món o civilitzat.

He parlat d’apologia perquè és la impressió que trec –El Punt Avui, dia 17 de gener– dels comentaris debades positius sobre els grafits que empastifen parets, estacions, trens, tantes portes de comerços com troben netes o acabades de pintar.

Divendres de la setmana passada, llastimosament, per TV3 vam poder veure’ls gràcies a les filmacions de les proeses dels grafiters gravades per ells mateixos, empastifant diverses unitats del metro de Barcelona. Ja no en tenen prou deixant ben galdoses ciutats i mobiliari públic sinó que també ja fan com els talps ficant-se pels forats per exercir el seu “art”. Ai!, quan es posi de moda aplicar aquest art als vehicles particulars... Es podrà aturar?