Josep Borrell

Que gran ets, Pepe! Quin intel·lectual estàs fet! Com domines les cites d’autors que després adaptes al teu gust: “Només quan hàgim desinfectat el bacil jueu de la vida de la gent podrem establir una cooperació entre nacions” (Hitler, 1939). A més, suposo que deus tenir el Mein Kampf com a llibre de capçalera, oi?

No has canviat, Pepe! Continues tenint la mateixa acritud que fa una quarantena d’anys, amb l’inconvenient que amb l’edat aquest defecte et porta a pixar molt fora de test. Et surt el bacil bel·licista: “Si seguimos erre que erre con la independència llegaremos a las manos” (19/12/17). Quant odi acumules, Pepe! Quanta intransigència cap a la majoria dels teus conciutadans! Si fos per tu, no s’hauria aplicat el 155, sinó el 310 o el 465! Quin tarannà més dialogant tens! Ets dels de dar ofrendas a España! El llest de l’Iceta ja no compta amb els dinosaures González i Guerra, perquè resten en lloc de sumar vots. I va i pensa en tu. No li has omplert les expectatives, Pepe! I això que s’hi va esforçar! Potser que te’n tornis al cementiri d’elefants o et dediquis a raier.

Ets un bon nacionalista espanyol, d’estómac agraït per la bona jubilació que han comportat les teves dedicacions representant l’Espanya borbònica i les porres dels piolins. Quina pena fas, Pepe!