Algú ho havia de dir

Francament estic desorientat. Entre el PDeCAT i ERC... En castellà diuen el uno por el otro y la casa sin barrer. Doncs això. Em fa l’efecte que els més de dos milions de votants independentistes (podeu comptar-hi el meu de vot) volíem i/o esperàvem una altra cosa. En tot aquest procés hi ha hagut badades i errors de l’alçada d’un campanar; però també èxits que caldria no llençar a la brossa. Abans que tot això comencés ningú al món sabia on era Catalunya (no érem ni Escòcia ni el Quebec). El que sabia que Catalunya existia era per Dalí, la Sagrada Família, la Costa Brava, el Barça i potser la gastronomia. Però el procés ens ha permès d’aixecar la mà, i la veu... Ens hem fet veure i escoltar i hem internacionalitzat el procés. És un èxit: emmarquem-lo! Hem aconseguit que més de dos milions de persones votin independència; no les defraudem!

Ara, tal com ho veig jo, toca recuperar les institucions i l’autogovern que el 155 ens ha manllevat; fer sortir els presos de les presons i aconseguir que els polítics a l’exili tornin a casa en espera de judici i sentència. I un govern que pugui governar amb l’objectiu de fer Catalunya més gran i fer camí cap a la independència. Però sense terminis. Això no es fa d’un dia per l’altre. Un dels errors va ser fer pensar a la gent que això ho teníem a tocar... I si us plau: tot això no és un partit de futbol en què un guanya i un perd.

Això és política. I en política no hi ha guanyadors o vencedors... Hi ha negociació; hi ha acords, pactes, calendaris d’actuacions... I la manera de fer-ho no és amb dinars de pseudoprogres per estendre ponts Madrid-Barcelona a on d’entrada hi ha temes censurats (digue-li presos polítics...)